La cobertura de gel de l'oceà Àrtic ha caigut al segon nivell més baix des que es van començar les observacions per satèl·lit el 1979, van dir dilluns científics del govern nord-americà.
Fins aquest mes, només una vegada en els últims 42 anys el crani congelat de la Terra ha cobert menys de 4 milions de quilòmetres quadrats (1,5 milions de milles quadrades).
L'Àrtic podria experimentar el seu primer estiu sense gel ja el 2035, van informar els investigadors el mes passat a la revista Nature Climate Change.
Però tota aquesta neu i gel que es fonen no eleva directament el nivell del mar, de la mateixa manera que els cubs de gel que es fonen no vessen un got d'aigua, la qual cosa planteja la pregunta incòmode: a qui li importa?
És cert que aquesta és una mala notícia per als óssos polars, que, segons un estudi recent, ja estan en via d'extinció.
Sí, sens dubte això significa una transformació profunda dels ecosistemes marins de la regió, des del fitoplàncton fins a les balenes.
Com a resultat, hi ha diverses raons per preocupar-se pels efectes secundaris de la reducció del gel marí àrtic.
Potser la idea més fonamental, diuen els científics, és que la reducció de les plaques de gel no només és un símptoma de l'escalfament global, sinó una força impulsora.
"L'eliminació del gel marí exposa l'oceà fosc, la qual cosa crea un poderós mecanisme de retroalimentació", va dir a l'AFP el geofísic Marco Tedesco de l'Institut de la Terra de la Universitat de Columbia.
Però quan la superfície del mirall es va substituir per aigua blava fosc, es va absorbir aproximadament el mateix percentatge de l'energia tèrmica de la Terra.
No estem parlant de l'àrea del segell aquí: la diferència entre el mínim mitjà de la capa de gel del 1979 al 1990 i el punt més baix registrat avui és de més de 3 milions de quilòmetres quadrats, el doble que França, Alemanya i Espanya junts.
Els oceans ja estan absorbint el 90 per cent de l'excés de calor produït pels gasos d'efecte hivernacle antropogènics, però això té un cost, que inclou canvis químics, onades de calor marines massives i esculls de corall moribunds.
El complex sistema climàtic de la Terra inclou corrents oceàniques interconnectades impulsades pels vents, les marees i l'anomenada circulació termohalina, impulsada per canvis de temperatura ("calor") i la concentració de sal ("salmorra").
Fins i tot els petits canvis a la cinta transportadora oceànica (que viatja entre els pols i abasta els tres oceans) poden tenir efectes devastadors sobre el clima.
Per exemple, fa gairebé 13.000 anys, quan la Terra va passar d'una edat glacial a un període interglacial que va permetre que la nostra espècie prosperés, les temperatures globals van baixar sobtadament uns quants graus centígrads.
L'evidència geològica suggereix que una desacceleració de la circulació termohalina causada per una afluència massiva i ràpida d'aigua dolça freda de l'Àrtic és en part la culpa.
"L'aigua dolça de la fusió del gel marí i terrestre a Groenlàndia pertorba i debilita el corrent del Golf", va dir l'investigador Xavier Fettweiss de la Universitat de Lieja a Bèlgica, que forma part d'una cinta transportadora que flueix a l'oceà Atlàntic.
"És per això que Europa occidental té un clima més suau que Amèrica del Nord a la mateixa latitud".
L'enorme capa de gel a la terra de Groenlàndia va perdre més de 500.000 milions de tones d'aigua neta l'any passat, totes les quals es van filtrar al mar.
La quantitat rècord es deu en part a l'augment de les temperatures, que augmenten al doble de la velocitat a l'Àrtic que a la resta del planeta.
"Diversos estudis han demostrat que l'augment dels màxims estivals a l'Àrtic es deu en part a l'extensió mínima del gel marí", va dir Fettwiss a l'AFP.
Segons un estudi publicat a la revista Nature al juliol, la trajectòria actual del canvi climàtic i l'inici d'un estiu sense gel, tal com la defineix el Panell Climàtic Intergovernamental de l'ONU sobre el Canvi Climàtic, és de menys d'1 milió de quilòmetres quadrats.a finals de segle, els óssos moriran de fam.
"L'escalfament global induït per l'home fa que els óssos polars tinguin cada cop menys gel marí a l'estiu", va dir a l'AFP l'autor principal de l'estudi Stephen Armstrup, científic en cap de Polar Bears International.