La cobertura de gel de pack a l’oceà Àrtic ha caigut al segon nivell més baix des que van començar les observacions de satèl·lits el 1979, segons van declarar dilluns els científics del govern dels Estats Units.
Fins a aquest mes, només una vegada en els darrers 42 anys el crani congelat de la Terra ha cobert menys de 4 milions de quilòmetres quadrats (1,5 milions de milles quadrades).
L’Àrtic podria experimentar el seu primer estiu lliure de gel des del 2035, els investigadors van informar el mes passat a la revista Nature Climate Canvi.
Però tota la neu i el gel que es fonen no augmenten directament els nivells del mar, de la mateixa manera que els cubs de gel de fusió no vessen un got d’aigua, cosa que fa la pregunta incòmoda: a qui li importa?
Certament, aquesta és una mala notícia per als óssos polars que, segons un estudi recent, ja estan en camí cap a l’extinció.
Sí, això significa certament una profunda transformació dels ecosistemes marins de la regió, des del fitoplàncton fins a les balenes.
Segons resulta, hi ha diverses raons per preocupar -se pels efectes secundaris de la reducció del gel marí de l’Àrtic.
Potser la idea més fonamental, segons diuen els científics, és que les làmines de gel reduïdes no són només un símptoma de l'escalfament global, sinó una força motriu que hi ha al darrere.
"L'eliminació del gel marí exposa l'oceà fosc, que crea un potent mecanisme de retroalimentació", va dir el geofísic Marco Tedesco de l'Institut de la Terra de la Universitat de Columbia a l'AFP.
Però quan la superfície del mirall es va substituir per aigua blava fosca, es va absorbir el mateix percentatge de l’energia tèrmica de la Terra.
No parlem de la zona de segells aquí: la diferència entre el mínim mitjà de la làmina de gel de 1979 a 1990 i el punt més baix registrat avui és de més de 3 milions de quilòmetres quadrats, el doble de França, Alemanya i Espanya es van combinar.
Els oceans ja absorbeixen el 90 per cent de l’excés de calor produït per gasos d’efecte hivernacle antropogènics, però això suposa un cost, incloent canvis químics, ones de calor marines massives i esculls de corall moribunds.
El complex sistema climàtic de la Terra inclou corrents oceànics interconnectats impulsats per vents, marees i l’anomenada circulació de termohalina, impulsada per canvis de temperatura (“calidesa”) i concentració de sal (“salmorra”).
Fins i tot petits canvis en la cinta transportadora de l’oceà (que viatja entre els pols i abasta els tres oceans) poden tenir efectes devastadors sobre el clima.
Per exemple, fa gairebé 13.000 anys, a mesura que la Terra va passar d’una glaciació a un període interglacial que permetia que la nostra espècie prosperés, les temperatures globals van caure sobtadament a uns graus centígrads.
L’evidència geològica suggereix que la desacceleració de la circulació de termohalina causada per una afluència massiva i ràpida d’aigua dolça freda de l’Àrtic és en part culpable.
"L'aigua dolça de la fusió del mar i del gel a Groundly pertorba i debilita el rierol del golf", part d'una cinta transportadora que flueix a l'oceà Atlàntic, va dir l'investigador Xavier Fettweiss de la Universitat de Lieja a Bèlgica.
"És per això que l'Europa occidental té un clima més suau que Amèrica del Nord a la mateixa latitud".
L’enorme glaçat de terra a Groenlàndia va perdre més de 500 mil milions de tones d’aigua neta l’any passat, tot el que es va filtrar al mar.
L’import rècord es deu parcialment a l’augment de les temperatures, que augmenten al doble de la velocitat a l’Àrtic que la resta del planeta.
"Diversos estudis han demostrat que l'augment dels màxims de l'Àrtic d'estiu es deu parcialment a l'extensió mínima del gel marí", va dir Fettwiss a AFP.
Segons un estudi publicat a la revista Nature al juliol, la trajectòria actual del canvi climàtic i l’aparició d’un estiu lliure de gel, tal com defineix el panell intergovernamental de les Nacions Unides sobre el tauler climàtic del canvi climàtic, és inferior a 1 milió de quilòmetres quadrats. A finals del segle, els óssos es moriran de fam.
"L'escalfament global induït per humans significa que els óssos polars tenen cada cop menys gel a l'estiu", va dir a l'AFP l'autor principal de l'estudi Stephen Armstrup, científic principal de Polar Bears International.