La cobertura de gel a l'oceà Àrtic ha caigut al segon nivell més baix des que van començar les observacions per satèl·lit el 1979, segons van informar dilluns científics del govern dels Estats Units.
Fins aquest mes, només una vegada en els darrers 42 anys el crani congelat de la Terra ha cobert menys de 4 milions de quilòmetres quadrats (1,5 milions de milles quadrades).
L'Àrtic podria experimentar el seu primer estiu sense gel ja el 2035, segons van informar investigadors el mes passat a la revista Nature Climate Change.
Però tota aquesta neu i gel que es fonen no eleva directament el nivell del mar, de la mateixa manera que els glaçons de gel que es fonen no vessent un got d'aigua, cosa que planteja la pregunta incòmoda: a qui li importa?
Certament, aquestes són males notícies per als óssos polars, que, segons un estudi recent, ja estan en camí d'extinció.
Sí, això sens dubte significa una profunda transformació dels ecosistemes marins de la regió, des del fitoplàncton fins a les balenes.
Resulta que hi ha diverses raons per preocupar-se pels efectes secundaris de la reducció del gel marí àrtic.
Potser la idea més fonamental, diuen els científics, és que la reducció de les capes de gel no només és un símptoma de l'escalfament global, sinó una força impulsora que el segueix.
«L'eliminació del gel marí exposa l'oceà fosc, cosa que crea un potent mecanisme de retroalimentació», va dir a l'AFP el geofísic Marco Tedesco, de l'Institut de la Terra de la Universitat de Columbia.
Però quan la superfície del mirall es va substituir per aigua blava fosca, es va absorbir aproximadament el mateix percentatge d'energia tèrmica de la Terra.
No estem parlant de la superfície coberta amb gel: la diferència entre el mínim mitjà de la capa de gel del 1979 al 1990 i el punt més baix registrat avui és de més de 3 milions de quilòmetres quadrats, el doble que la de França, Alemanya i Espanya juntes.
Els oceans ja estan absorbint el 90% de l'excés de calor produït pels gasos d'efecte hivernacle antropogènics, però això té un cost, que inclou canvis químics, onades de calor marines massives i la mort dels esculls de corall.
El complex sistema climàtic de la Terra inclou corrents oceànics interconnectats impulsats pels vents, les marees i l'anomenada circulació termohalina, impulsada per canvis de temperatura ("calor") i concentració de sal ("salmorra").
Fins i tot petits canvis en la cinta transportadora oceànica (que viatja entre els pols i abasta els tres oceans) poden tenir efectes devastadors sobre el clima.
Per exemple, fa gairebé 13.000 anys, quan la Terra va passar d'una era glacial a un període interglacial que va permetre que la nostra espècie prosperés, les temperatures globals van baixar sobtadament uns quants graus Celsius.
L'evidència geològica suggereix que una desacceleració de la circulació termohalina causada per una afluència massiva i ràpida d'aigua dolça freda procedent de l'Àrtic n'és, en part, la culpable.
«L'aigua dolça del desglaç del mar i del gel subterrani a Groenlàndia interromp i debilita el Corrent del Golf», que forma part d'una cinta transportadora que flueix per l'oceà Atlàntic, va dir l'investigador Xavier Fettweiss de la Universitat de Lieja a Bèlgica.
«Per això l'Europa Occidental té un clima més suau que l'Amèrica del Nord a la mateixa latitud.»
L'enorme capa de gel a Groenlàndia va perdre més de 500.000 milions de tones d'aigua neta l'any passat, tota la qual es va filtrar al mar.
La quantitat rècord es deu en part a l'augment de les temperatures, que estan augmentant al doble de ràpid a l'Àrtic que a la resta del planeta.
«Diversos estudis han demostrat que l'augment de les temperatures màximes de l'Àrtic a l'estiu es deu en part a la mínima extensió del gel marí», va dir Fettwiss a l'AFP.
Segons un estudi publicat a la revista Nature al juliol, la trajectòria actual del canvi climàtic i l'inici d'un estiu sense gel, tal com ho defineix el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, és de menys d'1 milió de quilòmetres quadrats. A finals de segle, els óssos moriran de fam.
«L'escalfament global induït per l'home significa que els óssos polars tenen cada cop menys gel marí a l'estiu», va dir a l'AFP l'autor principal de l'estudi, Stephen Armstrup, científic en cap de Polar Bears International.