Amb tan poca gent, hom pensaria que l'Àrtic es convertiria en una zona lliure de plàstic, però un nou estudi demostra que això no està gaire lluny de la realitat. Investigadors que estudien l'oceà Àrtic troben restes de plàstic per tot arreu. Segons Tatiana Schlossberg de The New York Times, les aigües àrtiques semblen un abocador de plàstics que suren amb els corrents oceànics.
El plàstic va ser descobert el 2013 per un equip internacional d'investigadors durant un viatge de cinc mesos arreu del món a bord del vaixell de recerca Tara. Durant el trajecte, van prendre mostres d'aigua de mar per controlar la contaminació per plàstics. Tot i que les concentracions de plàstics eren generalment baixes, es trobaven en una zona concreta de Groenlàndia i al nord del mar de Barents, on les concentracions eren inusualment altes. Van publicar les seves troballes a la revista Science Advances.
El plàstic sembla que es mou cap als pols al llarg del gir termohalí, un corrent oceànic de "cinta transportadora" que transporta aigua des de la part inferior de l'oceà Atlàntic cap als pols. "Groenlàndia i el mar de Barents són punts sense sortida en aquesta canonada polar", va dir en un comunicat de premsa l'autor principal de l'estudi, Andrés Cozar Cabañas, investigador de la Universitat de Cadis.
Els investigadors estimen que la quantitat total de plàstic a la regió és de centenars de tones, que consisteixen en centenars de milers de petits fragments per quilòmetre quadrat. L'escala podria ser encara més gran, van dir els investigadors, ja que el plàstic s'hauria pogut acumular al fons marí de la zona.
Eric van Sebille, coautor de l'estudi, va dir a Rachel van Sebille a The Verge: "Tot i que la major part de l'Àrtic està bé, hi ha Bullseye, hi ha aquest punt calent amb aigües molt, molt contaminades".
Tot i que és poc probable que el plàstic s'aboqui directament al mar de Barents (una massa d'aigua gelada entre Escandinàvia i Rússia), l'estat del plàstic trobat suggereix que ha estat a l'oceà durant un temps.
«Els fragments de plàstic que inicialment poden tenir una mida de polzades o peus es tornen fràgils quan s'exposen a la llum solar i després es descomponen en partícules cada cop més petites, formant finalment aquest tros de plàstic de mida mil·limètrica, que anomenem microplàstic», va dir Carlos Duarte, coautor de l'estudi Chris Mooney, de The Washington Post. «Aquest procés triga des de diversos anys fins a dècades. Per tant, el tipus de material que veiem suggereix que va entrar a l'oceà fa diverses dècades».
Segons Schlossberg, 8 milions de tones de plàstic entren als oceans cada any, i avui dia s'acumulen uns 110 milions de tones de plàstic a les aigües del món. Tot i que els residus plàstics a les aigües àrtiques representen menys de l'u per cent del total, Duarte va dir a Muni que l'acumulació de residus plàstics a l'Àrtic tot just ha començat. Dècades de plàstic de l'est dels Estats Units i Europa encara estan en camí i finalment acabaran a l'Àrtic.
Investigadors han identificat diversos girs subtropicals als oceans del món on tendeixen a acumular-se microplàstics. El que ara preocupa és que l'Àrtic s'uneixi a aquesta llista. "Aquesta zona és un carreró sense sortida, els corrents oceànics deixen deixalles a la superfície", va dir la coautora de l'estudi, Maria-Luise Pedrotti, en un comunicat de premsa. "Potser estem presenciant la formació d'un altre abocador a la Terra sense comprendre completament els riscos per a la flora i la fauna locals".
Tot i que actualment s'estan explorant algunes idees innovadores per netejar les deixalles oceàniques de plàstic, sobretot el projecte Ocean Cleanup, els investigadors van concloure en un comunicat de premsa que la millor solució és treballar més per prevenir primer l'aparició de plàstic. A l'oceà.
Jason Daley és un escriptor establert a Madison, Wisconsin, especialitzat en història natural, ciència, viatges i medi ambient. La seva obra ha estat publicada a Discover, Popular Science, Outside, Men's Journal i altres revistes.
© 2023 Smithsonian Magazine Declaració de privadesa Política de cookies Condicions d'ús Avís publicitari La vostra privadesa Configuració de cookies
Data de publicació: 25 de maig de 2023